Alcatras returns

El retorn a Alcatràs:

"La presó i la repressió de les nostres vides" (c) Penya Alcatràs

	En un turó d'una part elevada de la ciutat de Tortosa es va construir un altre mon. L'aïllament de la resta de la ciutat és una de les constants de la vida d'un presidiari d'Alcatràs. Ens volien fer pastors, i ens van convertir en presoners d'un captiveri del que algun dia desitjavem escapar...
És aquí on es va forjar més que una idea... A l'igual que la nostra vida va transcòrrer entre repressions, maltractaments físics i verbals... va crèixer entre nosaltres un esperit contrari a tota aquesta reprimenda... el que significava no contenir les restriccions de la nostra vida... és aquí on va aparèixer una Colla d'amics que es va conformar en Penya Oficial, i que com no, va adoptar el nom d'un famós centre penitenciari i espiritual... El símbol de tot plegat: el Rovelló, podeu veure a Rovellonator a la part superior esquerra!
	L'estructura de l'edifici era impressionant i inexcrutable... havia estat dissenyat com una veritable presó... La històrica presó federal d'Alcatràs es va convertir en un infame centre penitenciari amb accés prohibit al públic i als pares durant la majoria de l'any, el que agreujava la precària situació dels presidiaris...
Tant la institució com les persones limitades dins dels seus murs son part d'una era... seria interessant estudiar en cert grau les penúries viscudes... Les presons són una reflexió de la societat, i la reflexió oferta per Alcatràs és una gran experiència per no oblidar...
	L'esforç (clerical) va produir una presó llegendària que va parèixer tant necessària com apropiada...
Amb molt d'esforç hem aconseguit tornar a aquest centre, i per aquest motiu us oferim un reportatge fotogràfic que us recordarà els vostres anys de presidi...

Aquesta és l'entrada per la qual accedíem a classe... fins i tot podeu veure els rosers de l'entrada (que tallava Mossèn Domingo), per l'època de l'any estan podats...

Aquí podeu veure aquesta entrada, sobre les nostres espatlles la classe on alguns de nosaltres van assistir a 6è i 8è

Una bonica imatge retrospectiva de l'aula de 4t (1r pis), aula de 6è i 8è (planta baixa), i dormitoris masculins de Setmana Santa (2n pis)

Visió general d'una ala lateral del centre...

Entre d'altres, les que van ser la sala de carcelaris, wc, escales, aules de 7è, etc.

Observeu com tota la planta baixa encara conserva reixes...

Per cert, no sé perquè este paiet d'aquí la dreta somriu tant...

Una de tantes reixes a Alcatràs

Les famoses escales per les quals pujàvem a les classes...

Aquí és el lloc on solien estar els carcelaris mentre els presoners formaven amb el braç dret estirat sobre el company del davant, fent una fila recta...

Tot això ans d'entrar!

La porta de baix donava accés a l'aulari dels més petits: parbulari, 1r, 2n i 3r... també hi havia el gimnàs... I a la part superior esquerra estava el que era el despatx del Director del centre

Aquestes són les escaletes d'amago que donaven accés al camp de futbol, bestidors, font, etc.

Molta gent va fer aquí els seus primers cigarrets... jo no!

Una altra visió de l'ala lateral del centre, avui dia amb una nova barana no de material constructiu, sinó de ferro... com no!

Visió de la resta del centre, a l'esquerra el famós despatx del Director

Segell del Bisbat

Còmic presentat al concurs de dibuix del mateix Seminari, i retirat per ordre del Director del centre, d'acord amb la conversa mantinguda amb la professora de plàstica...

La seva importància radica amb l'esperit contrari a la presó, contra els professors i d'anècdotes del centre. Si us fixeu, en el propi còmic el Seminari acaba cremat per les flames... dona alguna senyal del que desitjàvem allà per l'any 1989... No és conya, és del 1989, i el seu títol ja fa referència a Alcatraz!!

Podríem dir que és el primer document escrit de la Colla, l'antecedent i el gèrmen de l'actual Penya Alcatràs

Logotip del Bisbat

Tot això va desembocar, com era d'esperar, en un esperit de revenja i de conya total, entre tots els pertanyents i en relació, que va confirmar la Penya Alcatràs com un organisme autònom de vida pròpia...

Aquesta va ser la primera samarreta oficial creada el 1992... Si us fixeu, dins del núvol de l'esquerra (demà igual plou), hi ha un petit rovelló, i sobre el núvol s'aguanta una kadira...

I aquesta va ser la segona samarreta oficial creada el 1993.

A les dos samarretes podeu observar que es reprodueix l'entrada al Seminari, no sé perquè serà...

Fins i tot, a la samarreta de 1993 podeu veure "llams i trons", molts de núvols (demà igual plou), un rovelló, una kadira... aquests sempre han sigut els nostres símbols!

La continuïtat de la Penya Alcatràs és indiscutible, fins i tot està creixent els darrers anys amb nous membres, com infants, parelles, amics, pertanyents i en relació... tothom és benvingut a la nostra morada!

Per molts d'anys de Penya, que tots poguem veure-ho, i us tinc que dir una altra vegada:

Visca Alcatràs!